Listing 1 - 10 of 14 | << page >> |
Sort by
|
Choose an application
Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, finà en 1832, Fritz Kobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaça de les Acàcies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un bé de Déu d'escuts col·locats en sòlides hipoteques, eixugà les seves llàgrimes, i es digué amb l'Eclesiastès: -Vanitat de vanitats! tot és vanitat! ¿Quin aventatge donen als homes llurs treballs damunt la terra? L'una generació passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es pon avui com ahir; el vent bufa a tramuntana, i després bufa a migjorn; els rius van a la mar, i la mar no se n'emplena; totes les coses treballen més que l'home no arribarà a dir; l'ull no és mai saciat de veure ni l'orella d'oir; hom oblida les coses passades, hom oblidarà les que vindran; la millor cosa és el vagar ... per no haver de fer-se cap retret. Així fou com raonà Fritz Kobus en aquell dia. I l'endemà veient que el dia abans havia raonat bé, afegí encara: -Et llevaràs entre set i vuit del matí, i la vella Katel et portarà ton desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podràs anar o bé al casino, a llegir el diari, o bé a donar un tomb pels camps, per fer-te venir gana. A migdia, tornaràs per dinar; havent dinat, repassaràs els comptes, cobraràs les rendes i faràs els tractes. Al vespre, havent sopat, aniràs a la cerveseria del Gran Cérvol, a fer algunes partides de youker o de rams amb els que s'escaiguin de trobar-s'hi. Fumaràs pipes, buidaràs xops, i seràs l'home més feliç del món. Procura tenir sempre el cap fred, els peus calents i el ventre net: és el precepte del seny. I sobretot evita aquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre accions industrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso predir-te que arribaràs a ésser vell com Matusalem. Els que vinguin darrera teu diran: -Era un home intel·ligent, un home de seny natural, un gai compare!- Què podries desitjar més, si el mateix rei Salomó declara que l'accident que colpeix l'home i el que colpeix la bèstia són el mateix accident; que la mort de l'un és la mateixa mort que la de l'altre, i que tots dos tenen el mateix alè!... ja que és així -pensà Kobus,- fem per manera, almenys, d'aprofitar-nos de nostre alè mentre ens és concedit d'alenar.
Choose an application
Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, finà en 1832, Fritz Kobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaça de les Acàcies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un bé de Déu d'escuts col·locats en sòlides hipoteques, eixugà les seves llàgrimes, i es digué amb l'Eclesiastès: -Vanitat de vanitats! tot és vanitat! ¿Quin aventatge donen als homes llurs treballs damunt la terra? L'una generació passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es pon avui com ahir; el vent bufa a tramuntana, i després bufa a migjorn; els rius van a la mar, i la mar no se n'emplena; totes les coses treballen més que l'home no arribarà a dir; l'ull no és mai saciat de veure ni l'orella d'oir; hom oblida les coses passades, hom oblidarà les que vindran; la millor cosa és el vagar ... per no haver de fer-se cap retret. Així fou com raonà Fritz Kobus en aquell dia. I l'endemà veient que el dia abans havia raonat bé, afegí encara: -Et llevaràs entre set i vuit del matí, i la vella Katel et portarà ton desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podràs anar o bé al casino, a llegir el diari, o bé a donar un tomb pels camps, per fer-te venir gana. A migdia, tornaràs per dinar; havent dinat, repassaràs els comptes, cobraràs les rendes i faràs els tractes. Al vespre, havent sopat, aniràs a la cerveseria del Gran Cérvol, a fer algunes partides de youker o de rams amb els que s'escaiguin de trobar-s'hi. Fumaràs pipes, buidaràs xops, i seràs l'home més feliç del món. Procura tenir sempre el cap fred, els peus calents i el ventre net: és el precepte del seny. I sobretot evita aquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre accions industrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso predir-te que arribaràs a ésser vell com Matusalem. Els que vinguin darrera teu diran: -Era un home intel·ligent, un home de seny natural, un gai compare!- Què podries desitjar més, si el mateix rei Salomó declara que l'accident que colpeix l'home i el que colpeix la bèstia són el mateix accident; que la mort de l'un és la mateixa mort que la de l'altre, i que tots dos tenen el mateix alè!... ja que és així -pensà Kobus,- fem per manera, almenys, d'aprofitar-nos de nostre alè mentre ens és concedit d'alenar.
Choose an application
Catalan literature --- Spanish literature --- Mythology in literature
Choose an application
European literature --- Loneliness in literature. --- Tragic, The, in literature. --- Loneliness in literature --- Tragic, The, in literature --- History and criticism. --- European literature - 20th century - History and criticism. --- Retraite et solitude dans la litterature --- Schnitzler (arthur), 1862-1931 --- Svevo (italo) --- Bernhard (thomas), 1931-1989 --- Critique et interpretation
Choose an application
Choose an application
Catalan literature --- Civilization, Medieval, in literature --- Bibliography. --- History and criticism --- Littérature catalane --- Catalan literature - To 1500 - Bibliography. --- Catalan literature - To 1500 - History and criticism - Bibliography. --- Civilization, Medieval, in literature - Bibliography.
Choose an application
La presència de la naturalesa en l’obra teatral d’Àngel Guimerà (1845-1924), escrita en el decurs de més de quaranta anys, proporciona troballes fascinants. Més enllà de la popularitat que han assolit peces com Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre convida a llegir el seu teatre complet a partir de tres enfocaments que, conjugats, amplien la concepció estètica guimeraniana: primer, els ambients en què l’autor situa les obres i, en particular, la dialèctica camp-ciutat; segon, els elements naturals, en què s’inclouen, posem per cas, els àpats i els paisatges, i, tercer, el simbolisme que el dramaturg atorga als racons de la naturalesa, que permet fer una interpretació més aprofundida de la seva visió de l’espai. Aquest estudi demostra que l’obra dramàtica de Guimerà, un clàssic d’una vigència indiscutible, encara suscita mirades noves i suggeridores.
Nature in literature. --- Natura --- Llibres electrònics --- Àngel Guimerà 1845-1924 --- Temes en la literatura --- Guimerá, Angel, --- Criticism and interpretation.
Choose an application
La presència de la naturalesa en l’obra teatral d’Àngel Guimerà (1845-1924), escrita en el decurs de més de quaranta anys, proporciona troballes fascinants. Més enllà de la popularitat que han assolit peces com Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre convida a llegir el seu teatre complet a partir de tres enfocaments que, conjugats, amplien la concepció estètica guimeraniana: primer, els ambients en què l’autor situa les obres i, en particular, la dialèctica camp-ciutat; segon, els elements naturals, en què s’inclouen, posem per cas, els àpats i els paisatges, i, tercer, el simbolisme que el dramaturg atorga als racons de la naturalesa, que permet fer una interpretació més aprofundida de la seva visió de l’espai. Aquest estudi demostra que l’obra dramàtica de Guimerà, un clàssic d’una vigència indiscutible, encara suscita mirades noves i suggeridores.
Nature in literature. --- Guimerá, Angel, --- Criticism and interpretation. --- Natura --- Llibres electrònics --- Àngel Guimerà 1845-1924 --- Temes en la literatura
Choose an application
La presència de la naturalesa en l’obra teatral d’Àngel Guimerà (1845-1924), escrita en el decurs de més de quaranta anys, proporciona troballes fascinants. Més enllà de la popularitat que han assolit peces com Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre convida a llegir el seu teatre complet a partir de tres enfocaments que, conjugats, amplien la concepció estètica guimeraniana: primer, els ambients en què l’autor situa les obres i, en particular, la dialèctica camp-ciutat; segon, els elements naturals, en què s’inclouen, posem per cas, els àpats i els paisatges, i, tercer, el simbolisme que el dramaturg atorga als racons de la naturalesa, que permet fer una interpretació més aprofundida de la seva visió de l’espai. Aquest estudi demostra que l’obra dramàtica de Guimerà, un clàssic d’una vigència indiscutible, encara suscita mirades noves i suggeridores.
Nature in literature. --- Guimerá, Angel, --- Criticism and interpretation. --- Natura --- Llibres electrònics --- Àngel Guimerà 1845-1924 --- Temes en la literatura
Choose an application
Classical literature --- Classical literature --- Voyages to the otherworld in literature. --- Apocalypse in literature. --- Millennialism in literature --- Littérature ancienne --- Littérature ancienne --- Voyages dans d'autres mondes dans la littéraure --- Fin du monde dans la littérature --- Millénarisme dans la littérature --- History and criticism. --- Appreciation. --- Histoire et critique --- Appréciation
Listing 1 - 10 of 14 | << page >> |
Sort by
|